.::Noves Samarretes::.

.::Noves Samarretes::.
.::New t-shirts::.

Esperem que us agradin!
We hope you enjoy it!

Nova Web Operativa
www.rootsculture.cat

Street Art //Art de Carrer

Sobre les "rave parties"

Aquí teniu l'enllaç d'un interessant documental que tracta el tema de les festes Rave! Està força bé....
Té una durada de 10 minutets; si us ve de gust podeu deixar la vostra opinió als comentaris....

http://video.google.es/videoplay?docid=4531524990340603084&q=TABU

Concurs "Envian's la teva foto"

Des de la humilitat del nostre prejecte, ens agradaria rebre la col·laboració de tots i totes vosaltres. El tema consisteix en el següent... per a la futura pàgina web tenim la intenció de fer un arxiu amb fotografies que ens hagueu enviat vosaltres, vestint qualsevol de les samarretes d'aquest 2007. Poden ser fotos amb col·legues, de vitge, a algun concertillo, de festa, o simplement a casa, etc... suposo que s'enten perfectament la idea. Els objectius del concurs són:

1. Fer l'arxiu

2. Posar-lo a la web per a promocionar-nos

3. Tenir contacte amb vosaltres que heu ajudat a tirar endevant el projecte.

Potser tot plegat és una miqueta utòpic, no rebem cap foto i ens mengem els mocs, però crec que s'ha de probar. Simplement és senzill, fer-se la foto amb la samarreta i enviar-nos-la. Sé que fa una miqueta de pal i tal, però no costa tant no?? Xd.

Format del Concurs

Com que tenim present que el tema s'ha d'incentivar, hem decidit fer el Concurs. Les 3 millors fotografies rebran una samarreta gratuïta. Per això ens haurieu de dir la samarreta que teniu per a que no us enviem la mateixa.

A l'email haurieu de posar:

[Nom: + Direcció: + Poble-Ciutat: + Samarreta que teniu:]

Participa enviant a liricadecarrer@hotmail.com

Construint 1 nou món

1000 formes de lluita

Hem arribat al 500

Celebrem la consecució de la tímida però engrescadora xifra de 500 visites al nostre blog. En els 3 mesos que fa que el tenim ens hem donat a conèixer i encara que tot avança lentament, no dubtem en que aquest 500 són només l'inici. Actualement treballem simultàniament en la contrucció de www.rootsculture.cat i amb la producció de nous dissenys. La pàgina constarà de diferents seccions i hi inclourem informacions diverses que puguin ser d'interès així com les nostres novetats.

Darrerament també hem obert www.myspace.com/catalanrootsculture i avancem amb pas ferm.

Resta agraïr l'ajuda a tots els que ens heu tirat un cable i a tots els que heu col·laborat amb nosaltres.

Material fet fins ara per CatalanRootsCulture

"Blancs i negres"

"Cal que neixin flors a cada instant"

"Amb un parell d'Ovaris"

"Camarada"

"pensa en roig"

clica sobre les imatges per veureles més grans

Projectes... Dissenys Futurs.

Solidaritat - pobles contra imperis

Països Catalans - estat policial

Jove i Rebel

cors valents bateguen a ritme de poble, l'esperit de victòria

.:Vídeo Promocional:.

Samarretes ja disponibles a 12 euros!!!

.:Noves Samarretes al Carrer:.

Aquí teniu les 5 samarretes editades per RootsCulture

.:Ves a la botiga:.

.:Guerra de Guerrillas:.

La Guerra de Guerrillas és el primer llibre d'Ernesto Che Guevara, escrit després de la seva experiència de lluita a Cuba, imprescindible per a entendre el pensament del "guerrillero heroico", en la que la teoria i la pràctica revolucionaries sempre van ser unides. L'edició en qüestió. importada directament de Cuba, és feta en homenatge dels trenta anys de la seva mort. Imprescindible a la teva biblioteca!!.

El tema és que tenim uns quants exemplars que ens varen sobrar de Sant Jordi i que els venem a preu de cost: 7 euros + despeses d'enviament. Aproximadament seran uns 10'50 eurillos.

En cas d'estar interessat només cal que us poseu en contacte amb nosaltres i us l'enviarem ràpidament.

Contacte: liricadecarrer@hotmail.com

Telèfon: 675 041 188 (Roger)

.:Video editat per RootsCulture:.

"la lluita continua"

..::Rote Armee Fraktion::..

La RAF, la Fracció de l'exèrcit Roig de la República Federal d'Alemanya, també coneguda amb el nom de Baader-Meinhof (pel cognom dels seus dos membres més significats -Andreas Baader i Ulrike Meinhof), va ser una de les organitzacions armades d'extrema esquerra més importants durant la post-guerra. Utilitza el que es coneix com a foquisme, forma de guerrilla teoritzada per el sempre mític Ernesto Che Guevara en una de les seves millors obres, guerra de guerrillas.

La RAF pretenia ser un grup de resistència a l'estil de les guerrilles urbanes de SudAmèrica, especialment com els Tupamaros Uruguayans. entenien la guerra de guerrilles com una lluita contra el sistema, el capitalisme i l'imperialisme nordamericà. Va operar entre la dècada dels 70 i el 1988, causant una gran agitació a Alemanya, especialment a la tardor del 1977, el que va produir una crisi nacional) i la mort de 34 persones i 20 membres del grup degut a diversos atentats.

Es va donar a conèixer públicament el 14 de maig de 1970, quan Andreas Baader va ser alliberat per un comando. Va començar, aleshores, una lluita contra l'imperialisme i el capitalisme per part del grup, sempre força reduït, però que va gaudir del suport i la simpatia dels estudiants d'esquerres del país.

Estem treballant en la construcció de pàgina web pròpia!

We are working on our new web!

Més info a: www.rootsculture.cat

..::Negre, dona i roja::..

Angela Ivonne Davis va neixer el 26 de gener de 1994 a Birminghan, Alabama, Estats Units. Molts de vosaltres la coneixareu ja que ha esdevingut una de les més conegudes marxistes de la dècada dels 60 i activista pels drets de la comunitat afroamericana.
El 1969 va ésser expulasada de La Universitat de Califòrnia, on donava classes de filosofia com a profesora auxiliar, habent estat alumna del il·lústre sociòleg de l’Escola de Frankfurt, Herbert Marcuse. Va ser expulsada com hem dit, durant la “caça de bruixes” que Mcarthy duia a terme als Estats Units en el context de la Guerra Freda i després que l’FBI descubrís la militància de Davis al Partit Comunista dels Estats Units.

Va estar relacionada també amb el llegendari partit polític de les Panteres Negres (Black Panthers). Involucrada en el cas dels germans de Soledad, va ser acusada d’assassinat i segrest el 1972. Gràcies a la repercussió mundial que va aconseguir el cas el 1973, va ésser absolta de tals càrrecs.

El 1974 passà a formar part del Comitè Central del Partit Comunista. El 1976, després de publicar la seva biografia, va tornar a l’ensenyament.

Per a més informació consultar Angela Yvonne Davis.

..::Sankt Pauli über alles::..

Clica a la imatge per a veure els nostres Productes

La segona semifinal de la copa d'Alemanya no va ser un partit qualsevol. L'equip més poderós del país, el Bayern de Munic, s'enfrontava al Saint Pauli, un dels clubs més peculiars de tot Europa. Definit per la revista anglesa 442 com el club "més boig" del món, i conegut a Alemanya com el club pirata, el Saint Pauli s'ha convertit en els últims anys en un reducte d'utopia i rebel·lia al cor dl districte vermell d'Hamburg, el Reeperbahn. Des del seu estadi de Millerntor, envoltat de prostitutes, ocupes i punks, el Saint Pauli que juga a tercera divisió va eliminar dos equips potents de primera en aquesta edició de la copa -l'Hertha de Berlín i el Werder Bremen- , aans de caure amb el Bayern en un partit en què va tenir les seves possiblitats. Però per què és tan curiós, aquest club?Per començar, ja és curiós el president: Cornelius Corny Littmann, un activista gai que va fer-se famós en els cabarets del Reeperbahn, vestint-se de dona, i fent polèmiques campanyes per evitar el contagi de la sida entre la comunitat homosexual. Littmann lidera com pot el club assembleri en què els socis tenen dret a votar qualsevol proposta, fet que l'ha convertit en el club alemany amb més participació en les assemblees. Els socis a més, també són peculiars. En tenir la seu a un barri històricament ple d'activistes d'esquerres i treballadores del sexe, la massa social del club ha exigit per exemple, que es proclami el Saint Pauli "club antifeixista", que la marca Nike garanteixi per escrit que els uniformes del club no els han manufacturat nens del tercer món, i han exigit no caure en els paranys del futbol modern al crit d'. Fet que es contradiu amb un altre càntic: "Mai més nazisme, mai més racisme, mai més tercera divisió." El Saint Pauli en ser fidel als seus ideals, deixa de guanyar diners. Per exemple, qualsevol resident del barri que rebi ajudes de l'Estat per ser pobre, té dret a entrar gairabé gratuïtament a l'estadi, per la qual cosa els beneficis per taquilles són escassos. A més, els socis no volen un estadi nou fora del Reeperbahn. Littmann doncs, ha patentat el símbol alternatiu del club, la calavera pirata, per poder guanyar diners i s'ha guanyat enemistats entre seguidors que van veure de bon ull altres iniciatives del president, com ara un concert del grup de rock alemany Scorpions a l'estadi del club que va tancar-se amb l'aparició en escena del Corny Littmann vestit de dona, amb la bufanda del club. Amb ell com a capità, el club pirata continua desafiant als grans d'Alemanya sense vendre els seus curiosos ideals.

Font: EL 9 esportiu de Catalunya

..::El director compromès::..

Kenneth Loach va néixer el 17 de juny de 1936 a Nuneaton, Warwickshire, Anglaterra. Als 25 anys, mentre estudiava dret a St Peter’s College d’Oxford es convertí en militant troskista. Va entrar per primera vegada en contacte amb les arts escèniques actuant al grup de teatre de la universitat. Després de graduar-se, va treballar com a asistent de direcció al Northampton Repertory Theatre. Però ell estava més interessat en el mundillo audiovisual que en el de les taules, així que després d’obtenir al 1963 una beca a la cadena de televisió BBC, s’inicià en la direcció.

L’ambient que es respirava a aquells anys, afavoria la realització de programes que criticaven la injusticia social i va ser allà on Loach va trobar la visió que carectaritzaria el seu futur cinema. A partir de 1964 va començar a dirigir una sèrie de documentals, el més famós dels quals és “Cathy Come Home” (1966) sobre la pobresa, amb el qual obtingué un gran èxit. Des de alsehores o fins a principi dels 80, va dividir el seu temps entre el cinema i la telivisió; va filmar quatre curtmetratges, nombrosos documentals ipel·lícules per a la televisió com “The Big Flame” (1969) sobre els treballadors portuaris de Liverpool i la sèrie "Days of Hope" (1975), sobre els fets que portaren a la vaga de 1926, i la derrota del Moviment Laborista Britànic. Amb Margaret Thatcher al poder, a creixer l’atur i els retalls de pressupost per a la cultura. La Dama de Ferro es va guanyar moltes enemistats entre els artistes, i Loach va desenvolupar un paper molt destacar en la crítica cap a la persona de la Primera Ministra. El Channel Four va prohibir els seus documentals "A Question of Leadership", amb els que va combatre el Thatcherisme. Per aquest motiu, tota aquesta década es va limitar exclusivament a la realizació de pel·lícules. Ja als anys 90’, amb els cambis polítics, la seva carrera es va revitallitzar. Va filmar una desena de pel·lícules, amb la majoria de lesquals ha rebut importants premis, consolidant aix, la seva carrera internacional, però mantinguent-se sempre fidel al seu estil: la defensa dels oprimits i oprimides. En quant a la militància estrictament política, Ken Loach, és avui en dia membre de la directiva de la coalició d’esquerres RESPECT.

Hereu del British Social Realism.

Loach, en les pel·lícules del qual molts creuen veure “un grau zero de l’estroctura cinematográfica”, és propietari d’un estil depurat i senzill. És hereu de les principals tendències de cinema realista d’europa i en major mesura, del free cinema. Aquest es caracteritzava pel seu realisme, el seu incomformisme social, la seva crítica a la burguesía i a la societat i el seu apropament als éssers anònims de la societat així com el seu sentit de l’humor.
Ken Loach, igual que els seus antecessors, denunia els traumes que ocasiona en els éssers humans la vida a les ciutats industrials a poesar dels progressos en el terreny tecnològic. Amb les seves històries remou les conciències de la socientat amb la finalitat de millorar substancialment les condicions de la classe treballadora.

"Land and Freedom", una de les seves pel·lícules més conegudes pel públic català.

Filmografia

1. These Times (2007) (post-production)
2. The Wind That Shakes the Barley (2006) ... tcc Vent se lève, Le (France) ... tcc Vento che accarezza l'erba, Il (Italy) ... tcc Viento que agita la cebada, El (Spain)
3. McLibel (2005) (re-enactments)
4. Tickets (2005)
5. Fond Kiss..., Ae (2004) ... tcc Bacio appassionato, Un (Italy) ... tcc Beso, Un (Spain) ... tcc Just a Kiss (Europe: English title) ... tcc Sólo un beso (Spain)
6. 11'09''01 - September 11 (2002) (segment "United Kingdom") ... tcc 11 septembre 2001 (Iran: Farsi title) ... tcc 11'09''01 - September 11 (France) ... tcc 11'09''01: Onze minutes, neuf secondes, un cadre (France) ... tcc Eleven Minutes, Nine Seconds, One Image: September 11 (International: English title) ... tcc September 11 (USA) ... tcc 11 de septiembre (Colombia) [es]... tcc 11'09''01 - 11 de septiembre (Spain) [es]... tcc 11-09-01: El día que cambió el mundo (Argentina) [es]
7. Sweet Sixteen (2002/I) ... tcc Felices dieciseis (Spain) ... tcc Sweet Sixteen (Spain)
8. The Navigators (2001) ... tcc Cuadrilla, La (Spain)
9. Bread and Roses (2000) ... tcc Bread and Roses (France) ... tcc Pan y rosas (Spain) ... tcc Pan y rosas (Argentina) [es]
9. My Name Is Joe (1998) ... tcc Mein Name ist Joe (Germany) ... tcc Mi nombre es Joe (Spain) ... tcc My Name Is Joe (France) ... tcc Mi nombre es todo lo que tengo (Argentina) [es]
10. McLibel (1998) (re-enactments)
11. The Flickering Flame (1997)
12. Carla's Song (1996) ... tcc Canción de Carla, La (Spain)
13. Land and Freedom (1995) ... tcc Terra e libertà (Italy) ... tcc Tierra y libertad (Spain)
14. A Contemporary Case for Common Ownership (1995) ... tcc Clause IV: The Movie (UK)
15. Ladybird Ladybird (1994) ... tcc Ladybird Ladybird (Spain) [es]
16. Raining Stones (1993) ... tcc Como caídos del cielo (Argentina) [es]... tcc Lloviendo piedras (Spain) [es]
17. Hidden Agenda (1990) ... tcc Agenda oculta (Spain) [es]... tcc Agenda secreta (Argentina) [es]
18. Riff-Raff (1990)
19. The View from the Woodpile (1989) (TV) ... tcc The Eleventh Hour: The View from the Woodpile (UK: series title)
20. Fatherland (1986) ... tcc Singing the Blues in Red (USA) ... tcc Vaterland (West Germany)
21. Which Side Are You On? (1984)
22. The Red and the Blue: Impressions of Two Political Conferences - Autumn 1982 (1983) (TV)
23. Questions of Leadership (1983) (TV) ... tcc Problems of Democracy in Trade Unions: Some Views from the Frontline
24. Looks and Smiles (1981) (as Kenneth Loach)
25. A Question of Leadership (1981) (TV)
26. Auditions (1980) (TV)
27. The Gamekeeper (1980)
28. Black Jack (1979)
29. "Play for Today" (3 episodes, 1971-1977) - The Price of Coal: Part 2 (1977) TV Episode - The Price of Coal: Part 1 (1977) TV Episode - The Rank and File (1971) TV Episode
"Days of Hope" (1975) (mini) TV Series
30. A Misfortune (1973) (TV)
31. Family Life (1971/I) (as Kenneth Loach) ... tcc Wednesday's Child
32. After a Lifetime (1971) (TV)
33. The Save the Children Fund Film (1971) ... tcc In Black and White
34. "The Wednesday Play" (10 episodes, 1965-1969) - The Big Flame (1969) TV Episode - The Golden Vision (1968) TV Episode - Cathy Come Home (1967) TV Episode (as Kenneth Loach) - In Two Minds (1967) TV Episode - The Coming Out Party (1965) TV Episode (5 more)
35. Kes (1969) (as Kenneth Loach) ... tcc Kes (Spain) [es]
36. The Golden Vision (1968) (TV)
37. Poor Cow (1967)
38. Diary of a Young Man (1964) (TV)
39. "Z Cars" (1962) TV Series

..::Les Parets són el diari del poble::..

L'art de carrer o en anglès, street art, com a concepte general i de manera amplia descriu tot aquell art desenvolupat al carrer, normalment de manera no autoritzada. Això inclouria tant el grafiti així com altres formes diverses de intervenció artística al carrer.

Desde mitjan dels 90, el terme street art o el seu equivalent de Post-Grafiti es venen utilitzant per a descriure el treball d'un conjunt heterogeni d'artistes que han anat desenvolupant accions artístiques al carrer mitjantçant plantilles, pósters, enganxines, i altres tècniques i codis que s'allunyen del tradicional grafiti.

La utilització de plantilles, sovint amb missatge polític, cobra especial rellevança a París a la segona meitat dels 60. No obstant, no és fins a mitjan dels 90, amb la aparició d'artistes com el nordamericà Shepard Fairey i la seva campanya "Obey" (Obey Giant) (Obeeix al gegant), ideada a partir del personatge de circ "André The Giant", i duta a terme mitjantçant la utilització de pósters i plantilles, quan les diverses propostes d'aquest tipus cobraren importància en diferents parts del món i són percebudes en el seu conjunt com a part d'un mateix fenòmen o escena.

El missatge original de la campanya va ésser nul. Va esdevenir tant conegut, però, a causa de que feia constantment referència a ell mateix. Així, desde mitjant dels 90 ha estat una de les imatges de cultura alernativa i urbana més vegades reutilitzada per altres artistes.

Avui en dia l'art de carrer esdevé una de les armes que tenim per a difondre les nostres idees alhora que decorem l'entorn on desenvolupem les nostres vides.

Animem des de CatalanRootsCulture a pintar, dibuixar, enganxar tot dipus d'art als nostres carrers i places.

..::Cooperativa per la difusió del pensament crític::..

..::Llençament Calendari 2007::..

Per a celebrar l'entrada de l'any 2007 hem fet un calendari! La temàtica d'aquest és la "Rosa de Foc", nom amb que es coneixia la capital catalana al finals del XIX degut a la gran conflictivitat social imperant. La bomba del liceu, la setmana tràgica, entre d'altres han sigut font d'ispiració per a la realització del póster esmentat. Actualment l'estem distribuint a diferents col·lectius i establiments i estarà a la vostre disposició en poc temps.

El calendari és podrà adquirir al mòdic preu d'1 eurillo.

Aquí teniu el flyer on podeu veure el disseny

Per adquirir-lo a través d'internet clicant a la imatge

En breu informarem a quins establiments i col·lectius el podreu adquirir